ENCICLOPÈDIA

EXPEDIONS BOTÀNIQUES A XILE I AL PERÚ

Al llarg del S.XVIII els viatges d’exploració a Amèrica augmentaven el coneixement i diversitat florista del conegut com nou mon, en les ultimes dècades del segle.

España va decidir fer un paper determinant a les exploracions de recursos naturals de les seues colònies, el govern borbònic intentava establir amb aquestes colònies pretenia substituir la explotació minera per la explotació de recursos naturals.

La expedició a Chile i Perú tingué una iniciativa en els botànics francesos que intentaren recuperar a través de J.Dombey el herbari de Joseph Jussieu fet en les terres peruanes , les autoritats espanyoles acceptaren que es duguera endavant  aquest viatge i inclogueren a dos jovens botànics  Hipòlit Ruiz i Jose Pavón.

  Les expedicions es dugueren a terme en 11 anys herboritzant contínuament els descobriments es remitiren al jardí botànic de Madrid, els resultats obtinguts no correspongueren als esforços posats en el treball , els expedicionaris no trobaren un equip capacitat científicament per a dur a terme els treballs que requereix tota la publicació floral, per diverses raons els materials foren distribuïts a altres institucions o colecions privades d’Europa, però aconseguiren publicar part dels seus resultats com per exemple:

-Prodomus (1794)